Pages - Menu

El petó com a expressió de llibertat

A la plaça Isidre Nonell trobem el mural fotomosaic El món neix en cada besada de Joan Fontcuberta. Amb clara vocació icònica, la imatge es compon de 4.000 instantànies fotogràfiques que recullen moments íntims i que van ser facilitades per gent anònima en una convocatòria coordinada per El Periódico de Catalunya.



Fontcuberta recupera la mateixa tècnica utilitzada als seus Googlegrames per compondre aquest petó en el qual es condensen els "moments de llibertat" sol·licitats a la gent interessada a participar en el projecte. Analitzant les fotos que componen el mosaic, comprovem que aquests moments de llibertat representats són, bàsicament, moments de diversió, eufòria, afecte, amor en el més ampli sentit i, sobretot, estampes del període de vacances.

La imatge resultant, però, és la que Fontcuberta ha volgut que sigui i, al nostre parer, transcendeix les motivacions dels actes del Tricentenari en què es va inaugurar l'obra. En paraules de Fontcuberta: "No en va el poeta Henry Wendell Holmes va escriure 'El soroll d'un petó no és tan ensordidor com el d'un canó però dura molt més'". Amics, és l'hora de besar-nos!

Detall d'alguns "moments de vida lliure" que componen el mosaic de Fontcuberta




ARTISTA: Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955)
TÍTOL: El món neix en cada besada.
DATA D'INAUGURACIÓ: 2014
LOCALITZACIÓ:   Plaça d'Isidre Nonell.
COM ARRIBAR: METRO Linea IV. Estació: Jaume I. - BUS: 45, V15, V17
WEB DE L'ARTISTA: fontcuberta.com
GOOGLEGRAMES: arocenablow.blogspot. Descobriu altres exemples de googlegrames de Fontcuberta.



TROBAREU A PROP:

Catedral de Barcelona (1298-1420), façana (1882-1885),
cúpula (1906-1913)
Fris dissenyat per Pablo Picasso
al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (1955).
Barcino, Ideograma corpori (1994), d'Joan Brossa.




El poder alliberador d'un petó.


El treball de Joan Foncuberta se suma a l'extens catàleg iconogràfic que gira entorn del petó. La fotografia, el cinema i les arts plàstiques en general han tractat el petó des de sempre i amb múltiples significacions. El petó s'ha tractat des de la seva vessant més romàntica fins a la més sexual; el petó ha estat utilitzat com a símbol de la llibertat sense traves i com a culminació de la resolució d'un conflicte; el petó és representació de llibertat íntima però també d'explosiva reivindicació pública. El petó és salutació i ha estat un comiat.

Probablement el mural més conegut amb la representació d'un petó carregat de significació política sigui el que va pintar Dmitri Vrubel en el mur de Berlín el 1990, un any desprès de la caiguda del mur, i que va titular Mein Gott hilf mir, diese tödliche Liebe zu überleben (Déu meu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor mortal). La pintura de Vrubel reproduïa el petó fotografiat per Regis Bossu entre Leonid Brezhnev i Erich Honecker durant la celebració del 30 aniversari de la República Democràtica Alemanya en 1979 i cal dir, però, que el petó als llavis és un costum a Rússia i altres països de l'Est en senyal de confiança mútua entre iguals sense cap tipus de connotació sexual.

Déu meu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor mortal (original de 1990, restaurat 2009), mural de Dmitri Vrubel.
A la dreta, exemple del poder mimètic que la imatge d'un petó exerceix sobre els humans (foto: Naelé Tablada).


Paradoxalment, el petó de Brezhnev i Honecker que posava en escena la unió del comunisme és avui, pintat sobre les restes del mur caigut de Berlín, una icona reivindicativa de la llibertat i la pau al món. Podem llegir en un dels grafits del mur: "No més guerres. No més murs. Un món unit."

No entrarem en possibles teories evolutives que explicarien expressions com "menjar-se-la a petons" o, millor en castellà, "dar el pico". Sembla ser que la descripció literaria més antiga del petó als llavis es remunta a la cultura Índia cap a 1500 aC. i que, com a mínim des de llavors, hem repartit petons de tot tipus i significat per tot arreu com demostren les múltiples restes arqueològiques trobades.

>
1.- Els amants de Hansalu, restes humanes trobades a Teppe Hasanlu i datades al voltant del 800 aC.
2.- Petó d'Osuna, relleu en pedra arenisca datat entre els segles II i III aC.
3.- Detall d'un dels relleus dels temples de Khajuraho construits entre el 950 i el 1050.


L'art ha tractat el tema del petó al llarg de la seva història condicionat per la realitat social i cultural en què es realitzava l'obra, petons pecaminosos, luxuriosos, petons de exultant romanticisme, petons màgics, petons costumistes, petons apassionats, petons innocents, petons fraternals, petons cubistes, petons expressionistes, d'estil pop i surrealistes...

El petó com a símbol de llibertat, com a acte reivindicatiu o com a eina per a la transformació social mitjançant la seva exposició pública, està íntimament relacionat amb el concepte d'alliberament o revolució sexual que es desenvolupa a mitjans del segle XX i també amb l'abast de la difusió dels nous mitjans de comunicació de masses que en aquests anys normalitzen definitivament la sexualització dels seus contiguts. Així, la fotografia i el cinema han estat fonamentals per a un alliberament del petó en l'àmbit públic i han aportat nombrosos exemples d'imatges icòniques en què el petó era protagonista.

1.- The Kiss (1896) de William Heise. Primer petó filmat en la història del cinema.
2.- Una parella es fa un petó davant un escamot policial que intentava contenir els disturbis als carrers de Toronto el 2010. Foto: EFE. Font: El País.
3.- V-J Day in Times Square (1945), fotografia de Alfred Eisenstaedt. La famosa imatge del mariner besant a una infermera a Times Square el dia de la victòria de les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial.
4.- Boda d'Axel i Eigil (1989) Foto d'Anja Tollan. Després de 40 anys junts, van ser els primers homosexuals que van poder casar-se a l'Ajuntament de Copenhaguen.


Tot i que el món occidental reacciona amb aparent normalitat davant un petó a l'espai públic, exceptuant els afectats pel virus de la moral victoriana, aquest acte encara té una gran significat reivindicatiu en pro de la llibertat i contra la violència. Per exemple, un petó entre homosexuals al carrer encara és avui un acte per reafirmar el reconeixement i normalització de la seva condició sexual i un petó entre manifestants enfront d'un escamot policial és un acte heroic i subversiu, carregat de raons convincents que, com tots els bons arguments, només poden sortir dels llavis.

Rodin, Munch, Lautrec, Picasso, Brancusi, Klimt, Lichtenstein, Baldesari, la llista d'artistes que han volgut representar l'alliberament d'oxitocina, dopamina i adrenalina al torrent sanguini (per fer un descripció fisiològica del tema) és interminablei la interpretació de cada un d'ells aporta significacions i sensibilitats molt diferents però en comú sempre hi trobem el poder alliberador d'un petó als llavis.

1.- Au lit: Le baiser (1892) de Toulouse Lautrec. 2.- Les amants (1928) de René Magritte. 3.- El beso (1980) de Barbara Allende, "Ouka leele". 4.- The Kiss (1982) de Joel-Peter Witkin.