Pages - Menu

Chillida a Barcelona

Descripción TEXTO


Chillida a Barcelona


L'art públic com a forma d'accés universal de la població a l'expressió artística va ser sempre una idea defensada per Eduardo Chillida. L'escultor basc va entendre millor que ningú que implantar l'obra en un determinat espai obligava necessàriament a integrar-la en aquest per ser compresa. Així, en l'obra de Chillida apreciem un pes tan determinant en els volums, formes, espais i buits de la seva escultura com en el context en què se situa aquesta.

A Barcelona tenim tres peces de l'artista per gaudir, són: Topos V (1985) a la Plaça del Rei, Elogi de l'Aigua (1987) al Parc de la Creueta del Coll i Barcelona, Mural G-333 (1998) a la Plaça dels Àngels al costat del MACBA.




Topos V (1985) és el nom de l'escultura d'Eduardo Chillida que trobem a la plaça del Rei, en ple barri gòtic de la ciutat. Es tracta d'una escultura significativament geomètrica on dues parets col·locades en angle recte s'obren mirant cap les escales del Palau Reial Major. Aquestes parets estan coronodes per uns arcs de mitja punta establint un cert vincle entre la peça i l'arquitectura medieval de l'entorn. Pot ser que per aquest motiu Chillida va decidir instal·lar aquí la seva obra quan va ser comprada per l'Ajuntament de Barcelona, antiguetat i modernitat tancant l'espai formant un conjunt de continuitat on la pedra dels edificis i el ferro de l'escultura dialoguen sobre el pas del temps.






Barcelona, Mural G-333 (1998) és el mural d'Eduardo Chillida que trobem a la paret mitgera que marca el final de la plaça del Àngels, just on comença el carrer de Ferlandina. Va ser realitzat pocs anys després de la inauguració del MACBA i sembla que quan va rebre l'encàrreg de realitzar un treball per l'exterior del museu, Chillida va decidir utilitzar aquesta pared, nua fins aleshores, per afavorir la integració del museu a la resta del barri.

Aquest mural de formigó refractari i pintura d'òxid de coure pertany a la darrera etapa de Chillida. Novament, l'artista incideix en el tema de l'espai i el buit com a límits bàsics per establir un diàleg amb la forma i, aquí, utilitzant bàsicament dos colors, s'allunya del sentit estricte de dibuix per adentrar-se més en la concepció arquitectònica.




Al Parc de la Creueta del Coll ens sorprèn aquesta "pinça" de 52 tones suspesa contranatura en l'aire. L'elogi de l'aigua (1987) és una peça de formigó amb la que Eduardo Chillida torna a jugar amb els volums, els espais buits i la matèria per establir un diàleg amb l'entorn on és instal·lada. La decisició d'enlairar l'escultura no és gratuïta, segons el propi Chillida, aquesta "mà" sembla voler tocar el seu propi reflexe a l'aigua com succeeix al mite de Narcís i, de fet, al 1998 l'escultura va acabar tocant l'aigüa al trencar-se un dels quatre tensors que la subjectaven.



ENLLAÇOS D'INTERÈS

MUSEO CHILLIDA LEKU. Web oficial de la fundació.

MURAL G-333. Pàgina del MACBA on ens expliquen pormenors al voltant d'aquesta obra.

ART PUBLIC A BARCELONA. Página de l'Ajuntament on podem cercar sobre les diferents obres d'art públic a Barcelona.