Pages - Menu

Haring i l'obra artística compromesa

És difícil trobar al patrimoni artístic de Barcelona, ​​l'exposat al carrer de forma oficial, exemples d'art en la seva vessant més crítica i compromesa política i socialment. Tots junts podem aturar la SIDA, de Keith Haring és probablement l'excepció més significativa a la Ciutat Comtal.


Fes clic sobre la zona del mural que vols ampliar


Breu introducció sobre el tema.

Són molts els artistes que han manifestat en la seva obra un particular compromís social i una reflexió crítica sobre el món que els envolta; alguns són àmpliament coneguts i emblemàtics com Goya i els seus Desastres de la guerra o Picasso amb el Guernica.


En aquest bloc, però, parem atenció específicament a l'art exposat als carrers de Barcelona i aquí, com en la majoria de ciutats, l'espai públic es planteja generalment com si es tractés d'una galeria on exhibir les obres artístiques. Sobretot a partir dels anys 80, es comença a invertir en artistes contemporanis de prestigi però, això sí, habitualment supeditant l'obra plàstica a les necessitats urbanístiques i amb un cert perill d'instrumentalització política que dificulta la incorporació de treballs artístics compromesos ideològicament i alhora crítics amb certes realitats socials.

Als carrers de Barcelona trobem algunes obres, però, que ens conviden a una reflexió crítica, encara que genèrica, del món i de la nostra existència. Se'ns ocorren exemples com l'escultura de Tàpies Homenatge a Picasso en la qual l'acomodament burgès és alterat amb bigues de ferro; o la de Jaume Plensa, Dell'Arte, en què un tronc central suporta els múltiples i pesats pecats que d'ell pengen amb cadenes, o la transcendent pregunta/resposta de Pilats a Jesucrist ¿I què és la veritat? ressaltada en or per Subirachs a la Porta de l'Evangeli de Sant Joan a la Sagrada Família, o la inacabada (per falta de líquid i liquiditat) Una habitació on sempre plou, de Juan Muñoz a propòsit de la qual el mateix artista va comentar:" voldria fer una habitació així, sense esperança, plena d'una pluja irrefutable caient sobre una conversa indiferent.

Són tots aquests exemples obres d'art que, a més d'un principi estètic, procuren una reflexió crítica de certa transcendència intel·lectual però que s'allunyen d'allò concret i difuminen el seu compromís social amb un sofisticat plantejament simbòlic més o menys existencialista.


Keith Haring a Barcelona.

Creada originalment el 1989 en ple centre de l'antic barri xinès (avui El Raval), l'obra de Haring es sumava de forma activa i sense complexos a les accions de conscienciació en la lluita contra el VIH, una malaltia que es va començar a conèixer a principis dels 80, que va arribar a ser una xacra social especialment als barris més marginals i que també va ser causa de la mort del propi Haring un any més tard. El treball artístic de Haring és sobretot hereu de la cultura Pop i de la cultura de carrer del Lower East de Nova York on va començar les seves accions com a artista grafiter fins a arribar a convertir-se en artista de prestigi i un dels muralistes més sol·licitats a tot el món. Podem considerar a Keith Haring al costat de Richard Hambleton o Basquiat, com un dels transformadors del simple graffiti en autèntic street art.

En el seu mural, Haring planteja la lluita contra la sida com un combat èpic que desenvolupa de forma historiada i amb un barroc sentit de l'horror vacui. La malaltia està representada per una serp gegant que sembra el pànic entre la població, una utilització simbòlica del monstre per il·lustrar la por a la malaltia.



A part de referències explícites a la drogoaddicció, a les relacions sexuals i l'ús de preservatius com a sistema de prevenció, al centre del combat amb la serp apareixen tres figures humanes de mida més gran que la resta; aquestes figures imiten als tres micos savis en actitud de no veure, no dir i no explicar en una clara al·lusió al tabú generat per l'estigmatització de la malaltia i dels grups de risc. Haring acaba el seu mural historiat amb una frase explícita que interpel·la al ciutadà sense embuts, a la manera del cartellisme propagandista: Tots junts podem aturar la SIDA.

L'obra de Haring a Barcelona és el record d'una realitat social encara present en l'actualitat, el mural ens implica a tots, aviva la nostra consciència i ens compromet davant d'una situació que, d'altra manera, podria romandre oculta en algun fosc carreró ple de xeringues. L'original de Tots junts podem aturar la SIDA, ja molt degradat, va desaparèixer després d’enderrocar el mur on era, afectat per la reforma urbanística del Raval, però cal agrair el compromís de la Keith Haring Foundation, l'Ajuntament de Barcelona i el MACBA per a la restauració de la obra, partint d'un calc de l'original, que el 2014 va semblar trobar el seu lloc definitiu a la Plaça del Àngels, el cor de l'art contemporani de Barcelona.


ARTISTA: Keith Haring (Pennsilvània, 1958 - Nova York, 1990)
TÍTOL: Todos juntos podemos parar el SIDA.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1989
LOCALITZACIÓ:   Plaça dels Àngels.
COM ARRIBAR: Metro LI: Universitat - Metro LIII: Catalunya.
WEB DE L'ARTISTA: The Keith Haring Foundation.



ET POT INTERESSAR:

Keith Haring en Barcelona 1989. Video penjat a Youtube per Cesar de Melero en el que podem veure a Haring pintant el mural al seu emplaçament original.


From the archives: Keith Haring was here. Video penjat a YOUtube per CBS Sunday Morning amb un breu reportatge sobre Haring es emès per primera vegada en la "CBS Evening News" el 20 d'octubre de de 1982.


LINKS D'INTERÈS:

  TODOS JUNTOS PODEMOS PARAR EL SIDA, COL·LECIÓ MACBA
En aquesta pàgina del web del MACBA ens expliquen alguns detalls sobre la realització i instal·lació de l'obra de Haring a Barcelona.

  THE KEITH HARING FONDATION
Tot el que volies saber sobre Keith Haring, vida, obra, exposicions, imatges, etc.