Pages - Menu

Una habitació on sempre hauria de ploure



Una habitació on sempre hauria de ploure


Caminem pel Passeig de Joan de Borbó direcció cap al mar, poc abans d'arribar a aquesta esplanada de ciment que és la Plaça del Mar emergeixen la siluetes de quatre ombús la bella ombra dels quals protegeix una estructura metàl·lica que en la distància sembla una enorme gàbia de estretes reixes horitzontals que impedeixen distingir amb exactitud el que s'amaga al seu interior.

El passejant curiós s'acostarà per descobrir el que amaga el misteriós umbracle i mirant entre els llistons descobrirà 5 estranyes figures humanes de bronze, amb una gran esfera a la manera d'saltamartí on haurien d'haver cames i amb els ulls segellats per una tira superposada a les conques. Aliens o indiferents a aquesta estranyesa, quatre d'aquests personatges semblen mantenir una conversa anodina i el cinquè, separat i d'esquena al grup, mira cap a l'exterior en el que sembla una certa actitud d'espera.

El que estem veient és el grup escultòric de Juan Muñoz titulat Una habitació on sempre plou. Conèixer el títol de l'obra sorprèn sobretot en els dies assolellats. L'espectador, sufocat per la calor d'estiu, gaudeix agraït un espai on no sempre hi ha pluja però sí que hi ha sempre ombra gràcies a la fulla perenne de l'ombú. No cal ser molt perspicaç per entendre que alguna cosa ha alterat la voluntat primera de l'artista, en paraules de Juan Muñoz:

"Voldria fer una habitació així, sense esperança, plena d'una pluja irrefutable caient sobre una conversa indiferent".


Efectivament, en la idea original de l'artista es pretenia instal·lar un sistema d'aspersió que simulés una pluja incessant sobre les cinc figures a l'interior de l'umbracle. Pel que sembla, problemes tècnics, generalment eufemisme de problemes pressupostaris, van impedir l'aportació del líquid necessari. Aquesta alteració de l'escena, de la narració proposada per l'autor no ens sembla un tema menor, posa de manifest la supeditació de l'obra artística en l'espai públic a les imposicions urbanístiques o a les limitacions de l'Administració.

Tot i així, una habitació on sempre hauria de ploure ens sembla una excel·lent oportunitat per descobrir a Barcelona el talent i univers de Juan Muñoz. Els conjunts escultòrics de Juan Muñoz transcendeixen el simple figurativisme a l'incorporar un sentit narratiu, una teatralització de suggerents escenes que conviden l'espectador a interactuar, en aquest cas, immers en el seu paper de voyeur espiant a través de les reixes. I, així, contemplem una conversa muda i inexpressiva entre 4 personatges abstrets, indiferents a la seva condició de presoners en un espai tancat, mentre un cinquè personatge separat del grup, hieràtic, apunta cap a l'exterior amb les conques dels seus ulls buides, tot esperant.



ARTISTA: Juan Muñoz (Madrid, 1953 - Eivissa, 2001)
TÍTOL: Una habitación donde siempre llueve.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1992
LOCALITZACIÓ:   Plaça del Mar.
COM ARRIBAR: Metro LIV: Barceloneta - BUS: 39, V15.
PÀGINA SOBRE L'ARTISTA: www.alejandradeargos.com/




 IMPRESCINDIBLES. Vídeo del programa emès per rtve dedicat íntegrament a la figura i obra de Juan Muñoz. Molt interessant.
 REFLEXIONES SOBRE LA NATURALEZA DEL SER. Ana Vidal Mesonero analitza i ens introdueix en el treball de Juan Muñoz des de el bloc Croma Cultura. L'article apareix dividit en quatre entrades: PART 1, PART 2, PART 3 i PART 4.
 JUAN MUÑOZ: Biografía, Obras y Exposiciones. Elena Cué ens introdueix la figura de Juan Muñoz al seu bloc Alejandra de Argos.
 ESTATUAS DE BRONCE E HISTORIA. Deborah García Bello al seu bloc Dimetilsulfuro ens parla de les escultures de Juan Muñon i ens introdueix en les tècniques de l'escultura en bronze.