Pages - Menu

Parc de la Trinitat i el desig bucòlic de l'urbanita

Per a la majoria de barcelonins, el nus de la Trinitat és el camí insalvable per a tots aquells que volen entrar o sortir de la ciutat pel seu costat nord. Més de 200.000 vehicles passen diàriament per aquesta complexa via que es va dissenyar per resoldre l'encreuament i enllaç entre el cinturó perifèric que envolta la ciutat de Barcelona i les autopistes que surten cap al nord i l'est.

Caballs desbocats (1993), fris de Joaquim Ros i Sabaté. Arquitectura del paisatge de Joan Roig i Enric Batlle.

En el moment de plantejar el projecte del cinturó, una necessitat logística de la ciutat per al transit de vehicles, els veïns de la Trinitat van témer que el seu barri quedés encara més segregat i van reclamar una major integració de l'autopista i la creació d'un parc públic.

Així, el Parc de la Trinitat neix com a compensació davant de les reivindicacions dels veïns d'un barri que ha vist com desapareixen els seus horts i descampats per ser substituïts per una autopista i com un horitzó net s'omplia de cotxes en totes direccions. El cas es que, inaugurat el 1993, avui el Parc de la Trinitat és un oasi amagat entre la complexa superposició d'estructures que sustenten les diferents autovie


El paisatge redentor.

Originalment, l'espai que ocupa avui el Parc de la Trinitat havia de ser un aparcament d'enllaç, o aparcament de dissuasió (park and ride) per a 6.000 automòbils. Afortunadament, les demandes veïnals es van fer ressò i el projecte, realitzat per Batlle i Roig i finançat per Holding Olímpica, SA (HOLSA), va incloure el disseny de jardineria que avui podem gaudir com una de les darreres obres postolímpiques.

El Parc de la Trinitat fotagrafiat durant les passades Festes de la Mercè.

El desig de l'home de aproximar-se a espais més verds i amb serveis per a la seva satisfacció és un fet que s'evidencia en els nombrosos cotxes que els caps de setmana passen pel Nus de la Trinitat en direcció a llocs com el Montseny, la Cerdanya o l' Garrotxa, per exemple. Una arquitectura paisatgista intentarà integrar la dimensió subjectiva, cultural i social del paisatge per reconquerir els espais desestructurats i expresar una visió del paisatge comprensible i desitjable per al gran públic. Així, al Parc de la Trinitat trobem praderies de gespa i dues fileres llargues d'àlbers alineats seguint el curs d'un petit "riu". Pollancres, oliveres, xipresos i pruneres de fulles de color escarlata omplen el parc i s'escampen sobre un turonet per on alguns camins ens conviden a passejar.

D'alguna manera aquest parc amagat, gairebé secret, esdevé símbol del destí al qual els conductors dirigeixen els seus vehicles previ pas pel nus viari de la Trinitat. A més, l'espai enjardinat es complementa amb altres zones de serveis i oci, pistes poliesportives, àrea de pícnic amb barbacoes, un amfiteatre i pistes per a competicions d'auto-modelisme. De fet, l'Ajuntament de Barcelona va escollir aquest parc per desenvolupar alguns dels actes de la Mercè, una forma de no només descentralitzar les Festes de la ciutat si no també de recordar i reivindicar als barcelonins l'existència d'aquest espai al barri de la Trinitat Vella.



ARQUITECTE PAISATGISTA: Batlle i Roig
TÍTOL: Parc de laTrinitat.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1993.
LOCALITZACIÓ:   Parc de la Trinitat.
COM ARRIBAR: METRO Linea I. Estació Trinitat Vella.
LINKS D'INTERÈS: batlleiroig. Web Oficial dels arquitectes dissenyadors del Parc de la Trinitat.



La vida lliure.

Dues escultures s'integren en el disseny d'aquest paisatge augmentant, si és possible, un esperit bucòlic (oblidant que, paradoxalment, som al centre del Nus de la Trinitat) que entén la vida lliure com una vida en harmonia amb la natura, lluny d'estructures i de problemes intrínsecs a la ciutat.

Caballs desbocats (1993), fris de Joaquim Ros i Sabaté.

D'una banda, seguint la línia que dibuixa l'estany ens trobem amb un ramat de cavalls que corren sobre l'herba darrera d'una filera d'alts pollancres creant, en conjunt, una representació campestre que ens remet a la vida salvatge dels animals en llibertat. Aquests Cavalls desbocats de gran força i dinamisme són obra de l'escultor Joaquim Ros i Sabaté que, per a aquesta ocasió, va utilitzar diferents peces d'alumini fos que, acoblades, construeixen aquest enorme fris tan perfectament integrat en el context del parc.



ARTISTA: Joaquim Ros i Sabaté (Barcelona, 1936)
TÍTOL DE LES OBRES: Cavalls desbocats.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1993
LOCALITZACIÓ:   Parc dela Trinitat.
COM ARRIBAR: METRO Linea I: Trinitat Vella.
LINKS D'INTERÈS: Viquipèdia. Descubriu a Barcelona altres obres d'aquest escultor.
TROBA EN AQUEST BLOC ALTRES OBRES DE JOAQUIM ROS I SABATÉ A BARCELONA




Banyista (original 1985, inauguració 1993) de Rafael Bartolozzi
L'altra escultura que trobem al Parc de la Trinitat és Dona que és banya, de l'artista Rafael Bartolozzi. En aquest context paisatgístic, situada sobre la fina capa d'aigua de l'estany, la nuesa d'aquesta dona de marbre de Carrara s'exposa com a expressió de llibertat en simbiosi amb la natura. La postura de la figura crida la nostra atenció perquè abandona tota pretensió sensual o evocativa; la dona, ajupida, sembla buscar o intentar agafar alguna cosa amagada sota l'aigua. Aquest moment congelat per l'escultor sembla més proper a la candid photography que al tractament sensual que l'art ha donat habitualment al bany femení. De fet, el passejant voyeur que s'acosta a l'escultura comprova com aquesta acaba assenyalant-lo amb el cul i, així, la persona que mira comprova la irreverència de l'ésser natural.
Però, a més, Dona que és banya és un altre exemple de com la lógistica administrativa pot arribar a canviar la intenció original que pretenia l'artista. Inicialment, aquesta dona formava part d'un conjunt escultòric al costat d'altres tres figures, dues dones i un home, que havien de jugar sota els dolls d'aigua d'una font situada prop del Parc de la Aigües. En concret, la figura que ens ocupa representaria a una dona recollint una pastilla de sabó al terra d'una dutxa que hauria just a sobre d'ella. Finalment el projecte no es va realitzar i la Dona que es banya va ser reubicada al Parc de la Trinitat amb el consegüent canvi de significació simbòlica de l'obra. I és que, amics, el paisatge ens transforma.



ARTISTA: Rafael Bartolozzi (Taradell, 1925)
TÍTOL: Dona que es banya, Banyista o Senyora que es banya.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1993 (original de 1985)
LOCALITZACIÓ:   Parc de la Trinitat.
COM ARRIBAR: METRO Linea I. Estació Trinitat Vella.
LINKS D'INTERÈS: Facebook de l'artista amb una àmplia mostra fotogràfica dels seus treballs.