Pages - Menu

De cacera amb Frederic Marès

Als jardins Jaume Vicens i Vives trobem tot un mostrari d'animals propis de la fauna hispànica: cérvols, óssos, porcs senglars, cabirols, cabres salvatges... Aquest petit zoo de pedra, marbre i bronze és obra de Frederic Marès qui va rebre l'encàrrec d'omplir l'espai enjardinat amb animals relacionats amb la cacera.

L'única referència explícita al tema de la cacera en el conjunt de escultures de Marès que trobem als jardins és aquesta que ens mostra un majestuós cérvol assetjat per una rajada de gossos de caça.


Caminant per la Diagonal, poc més enllà de la torre més alta de la Caixa, trobem una escultura que reprodueix la violenta escena d'una gossada assetjant un majestuós cérvol que es defensa de l'atac. Aquesta escultura marca el camí d'entrada als jardins, un conjunt de placetes arbrades situades per sota del nivell de la Diagonal i que converteixen l'espai en un petit bosc urbà on podem trobar la calma amagats de l'esdevenir del carrer. De fet, el dinamisme dramàtic de l'escena del cérvol perseguit pels gossos a l'Avinguda Diagonal contrasta amb l'assossec i tranquil·litat dels altres animals que trobem a l'interior del jardí on, paral·lelament, desapareix també el frenètic ritme de la ciutat i els seus negocis.

L'entrada als jardins amb els tres cérvols de Marès i el paisatge dissenyat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí al fons.


Seguim la rampa que ens condueix al jardí i ens trobem amb una bucòlica estampa que deixa enrere la cruenta escena de caça; 3 cérvols reposen distesos sobre la gespa i darrere d'ells contemplem l'esplendor verd de pins, cedres i acàcies.

Originalment, aquests jardins eren un espai privat dissenyat cap al final de la dècada dels seixanta, en ple desenvolupisme, en el marc d’una promoció inmobiliaria coneguda amb el nom de "Barcelona 2" que gestionava Inmobiliaria Colonial, en aquell moment en poder del Banc Central Hispanoamericà. Sembla ser que Manuel de la Quintana, conseller delegat de la Immobiliària Colonial, amb la pretensió de complaure Ignasi Vilallonga, president del Banc Central i gran aficionat a la cacera, va encarregar a Frederic Marès la realització aproximadament d'una trentena d'animals que fossin peces preuades en el món de la caça per decorar el jardí dissenyat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, arquitecte i reconegut paisatgista. Així doncs, podríem dir que l'estampa bucòlica que tenim davant nostre en els Jardins Jaume Vicens i Vives no neix tant per una voluntat d'enaltir la vida a la natura com per fer la gara-gara al cap de l'empresa.

Ai! El món dels negocis i el de la caça, sempre tan estretament relacionats. Recordeu? ja ens ho va explicar Luis García Berlanga a la seva pel·lícula La escopeta nacional.

Mostra d'alguns dels exemplars que trobarem passejant pels jardins.


Marès, que tenia molt consolidat el seu prestigi com a escultor, va rebre l'encàrrec lliure de condicionants creatius al 1965 quan ja tenia 72 anys i, encara que el tema animalístic no havia estat massa visitat en el seu treball, l'artista es va assessorar per experts caçadors, el comte de Yebes entre ells, i fins i tot va assistir a alguna cacera per imbuir-se en la temàtica.

L'escultor va realitzar les escultures durant 1966 i 1967 utilitzant indistintament materials com la pedra, el marbre o el bronze i encara que la majoria de peces són escultures exemptes també va realitzar un relleu per representar un ramat de cérvols galopant al bosc. El treball, inaugurat el 1967, va tenir gran acceptació i alguns dels animals han estat reproduïts posteriorment per decorar altres espais com ara, també a Barcelona, als Jardins De Joan Maragall.



ARTISTA: Frederic Marès (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991)
TÍTOL: Conjunt d'animals.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1967
LOCALITZACIÓ:   Jardins de Jaume Vicens i Vives.
COM ARRIBAR: Metro LIII: Maria Cristina - BUS: 7, 33, 63, 67, 78.
WEB DE L'ARTISTA: Museu Frederic Marès



TROBAREU A PROP:

Sense títol (1983), de Joan Gardy
Artigas
.
Al doctor Martí i Julià. Escultura
(1936) de Josep Dunyach.
Placa (1978) de Josep Ricart i Maymir.
Planeta (1975),
de Josep Maria Subirachs.



ALTRES OBRES DE FREDERIC MARÈS ALS CARRERS DE BARCELONA:

El Treball (1950).
A Francesc Soler i
Rovirosa
(1930).
Nens cavalcant peixos (1928).

Barcelona (1928).
Emporion (1929).
La Terra (1928).