Pages - Menu

Josep Lluís Pellicer, "Nyapus".
El primer sketcher bèl·lic català

En el passatge Lluís Pellicer, un petit oasi en el transitat eixample, ens crida l'atenció aquesta placa que ret homenatge a la figura del personatge que dóna nom al carrer. Es tracta del pintor i dibuixant, il·lustrador i cronista gràfic de guerra del segle XIX Josep Lluís Pellicer i Fenyé, també conegut sota el pseudònim de Nyapus, i que, com molt bé apunta el dibuixant Pedro Espinosa, podríem qualificar com el primer sketcher bèl·lic català.

La placa, relizada en fusta i ferro i signada per D. Espinosa, va ser instal·lada en 1989 per iniciativa de l'Associació de Amics del Passatge Lluís Pellicer coincidint amb la remodelació del carrer.

Volem destacar aquesta simpàtica peça per ser un estimulant exemple de com encuriosir al vianant sobre l'origen dels hodònims de Barcelona, sobre la història de la ciutat i d'homes com a Josep Luís Pellicer que van viure en ella.



ARTISTA: D. Espinosa
TÍTOL: Lluís Pellicer.
DATA D'INAUGURACIÓ: 1989
LOCALITZACIÓ:   Passatge Lluís Pellicer, 2.
COM ARRIBAR: BUS: V11, 68



Més sobre Josep Lluís Pellicer i Fenyé.

Si voleu saber més sobre la biografia d'aquest artista us convidem a visitar el web dels Amics del Passatge Lluís Pellicer o el web "Biografias y Vidas". I si visiteu el web del MNAC trobareu alguns exemples significatius dels treballs de "Nyapus".


Proclamació de la Primera República a la plaça de Sant Jaume (1873). Publicat a la revista La Ilustración Española y Americana.
Zitto. Silenzio, che passa la ronda (1869). Oli sobre tela. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Schipka (1877). Tinta a la ploma i a l'aiguada, i guaix sobre paper. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Los horrores de la guerra (1876). Tinta a la ploma i a l'aiguada, i llapis grafit sobre paper. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).


TROBAREU A PROP:

Casa Pere Company (1911) de Josep Puig i Cadafalch.
Font del Nen pescador (1947), de J. M. Benedicto.
Llagost (1993), disseny de Joan Brossa, realitzat per Josep Pla Narbona.