Pages - Menu

Deixeu dormir la nena.
La néta d'Antonio López visita Barcelona



Carmen adormida - Nit és una escultura d'Antonio López, màxim exponent de la pintura i escultura realista de l'anomenada Escola Madrilenya, que arriba a Barcelona de la mà de La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, cedida temporalment per la Fundació Sorigué. L'escultura es presenta a Barcelona en el marc de una petita exposició sobre aquest emblemàtic artista, inexplicablement poc exposat a la nostra ciutat, i que podrem contemplar només fins el 24 de juny del 2018 a la Plaça del Palu.

L'obra d'aquest artista se centra en aquells aspectes quotidians de la realitat que l'envolta i en els quals troba, amb un tractament que sublima el detall fins a superar l'aspecte fotogràfic, un cert sentit poètic de l'existència nascut d'una forta relació amb el món i amb la vida.

Els retrats dels seus familiars és, entre d'altres, un tema recurrent en l'obra d'Antonio López. Carmen adormida, de fet, és un retrat de la seva néta.

"Un niño pequeño es algo prodigioso, lo más hermoso que hay.
He hecho 25 cabezas de los cuatro nietos que tengo, pero solo las cabezas,
porque crecen tan rápido que no me da tiempo a hacerlos enteros
"

Aquesta impossibilitat de guanyar una cursa contra el pas del temps en l'exercici metòdic d'una representació artística de la realitat va ser magnificament explicada per Víctor Erice a la pel·licula El sol del membrillo on es recollia el procés creatiu d'Antonio López en pintar un codonyer al pati de casa seva.

"Una obra nunca se acaba, sino que se llega al límite de las propias posibilidades"

La néta d'Antonio López romandrà durant uns pocs dies a Barcelona acompanyada de prop per la jove Carmela de Jaume Plensa, les dues amb els ulls tancats vivint a l'assossegada foscor on reverberen les notes del Palau de la Música.




TROBAREU A PROP:

Palau de la Música Catalana
(1908) disseny de Lluís Domènech i Montaner. Grup escultòric La Canço Catalana de Miquel Blay.
A Lluís Millet (1991), escultura
de Josep Salvador Jassans.
Carmela (2017), de Jaume Plensa. Llegir més...




ET POT INTERESSAR:

Aprofitant la visita d'Antonio López, recordem un altre artista representant de l'escola realista contemporània espanyola que trobem als carrers de Barcelona: Francisco López Hernández.

Ofèlia ofegada és va instal·lar als Jardins Vil·la Cecília el 1986. Es tracte d'una representació d'Ophelia, el personatge de Shakespeare que se suïcida a causa de la tempestuosa relació amb Hamlet. De gran realisme i el profús detall, l'escultor col·loca la figura de cap per avall, amb la roba xopa però fora de l'aigua, com si el corrent de l'estany hagués arrossegat el cadàver fins a la riba. L'aparença contemporània de la dona ens fa pensar en el valor etern dels textos de Shakespeare.

A Lluís Companys (1998) és l'altra obra d'aquest artista que trobareu al Passeig de Lluís Companys amb Ronda Sant Pere.

Francisco López Hernández reprodueix una escena inspirada en la relació epistolar del president amb Conxita Julià, una jove que va escriure cartes al president durant els seus anys de presó. En tornar a Catalunya després del seu confinament, Lluís Companys va lliurar a la noia el mocador que sempre portava a la butxaca de la solapa.

Francisco López Hernández manté el realisme com una premissa intocable del seu art, sempre amb la voluntat de no copiar sinó recordar la realitat i l'anècdota per transcendir-la.