Poques vegades la feina del dissenyador o l'il·lustrador transcendeix l'objectiu pecuniari de l'encàrrec; és el cas del polifacètic Xavier Mariscal, el seu personalíssim estil el distingeix d'altres dissenyadors més asèptics i funcionals fins al punt de poder qualificar molts dels seus treballs com a peces d'art.
Hauria de ser innecessari haver de reivindicar a hores d'ara la figura de aquest dissenyador valencià nascut el 1950, però les circumstàncies obliguen.
Hauria de ser innecessari haver de reivindicar a hores d'ara la figura de aquest dissenyador valencià nascut el 1950, però les circumstàncies obliguen.
En plena eufòria dels vuitanta, consolidaven les seves carreres artistes, fotògrafs i dissenyadors com Cessepe, Javier de Juan, Ouka Lele, Peret, America Sanchez o Sybilla, per posar alguns exemples. El 1984, la revista De Diseño editava un monogràfic especial dedicat al treball de Xavier Mariscal on podiem comprovar la versatilitat creativa i multidisciplinar de l'artista. En aquesta revista, André Ricard Sala escrivia sobre Mariscal: "M'agrada el traç lliure dels seus grafismes. Descriu un món lleuger, espontani, fresc i confús, molt autèntic i independent. Un estil alhora ingenu i blasé. És alhora preocupant i atractiu en línia amb els corrents d'un retrobat expressionisme ".
La popularitat, en sentit estricte, de Xavier Mariscal va arribar el 1988 amb l'elecció del seu Cobi per ser mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona al 92. Van ser aquests anys temps de transformació a la ciutat comtal, no només en el terreny urbanístic, si no també en una renovada vocació de modernitat que, i això és el que realment aquí ens interessa, va implicar una concepció més contemporània de l'art públic.
Passejant pels carrers de Barcelona podem trobar diversos exemples de la feina de Mariscal. El més conegut, per la seva ubicació turística i la seva monumentalitat, és sens dubte la gamba al Passeig de Colom. En el seu origen, aquest gegantí crustaci era un reclam publicitari que coronava el local Gambrinus, avui podem dir que la gamba de Mariscal s'ha convertit en un monument al consum de tapes a la ciutat encara que s'hi trobi una mica desubicat per la desaparició dels xiringuitos que ocupaven aquesta zona .
Gambrinus (1989), la gamba amb potes d'escamarlà que ens recorda el passat ple de xiringuitos al Moll de la Fusta. De fet, Gambrinus era el nom del local, ara desaparegut, coronat per aquesta simpàtica escultura que avui és un dels símbols de la transformació de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpcs del 92.
Cobi també té el seu espai a la ciutat. La mascota olímpica s'amaga en un racó discret del Parc del Port Olímpic, vestit amb faldilla a l'estil heroi "diví" de peplum italià i corrent sobre un illot envoltat d'animals marins al mig d'un estany amb un colorista fons de trencadís gaudinià sota l'aigua.
L'Estany del Cobi (1992). La mascota olímpica vestida com un heroi grec, en el més pur estil peplum.
Altres "mariscalades" que trobem pels carrers de Barcelona estan més vinculades amb el treball del seu estudi per al sector privat, podem citar per exemple els rètols de logotips com el del Zoo de Barcelona o el del restaurant Tragaluz. També la tanca de l'antiga fàbrica Damm o un original rellotge al qual se li escapen les hores, a les portes de les oficines de Winterthur, són obra de l'artista valencià.
La popularitat, en sentit estricte, de Xavier Mariscal va arribar el 1988 amb l'elecció del seu Cobi per ser mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona al 92. Van ser aquests anys temps de transformació a la ciutat comtal, no només en el terreny urbanístic, si no també en una renovada vocació de modernitat que, i això és el que realment aquí ens interessa, va implicar una concepció més contemporània de l'art públic.
Passejant pels carrers de Barcelona podem trobar diversos exemples de la feina de Mariscal. El més conegut, per la seva ubicació turística i la seva monumentalitat, és sens dubte la gamba al Passeig de Colom. En el seu origen, aquest gegantí crustaci era un reclam publicitari que coronava el local Gambrinus, avui podem dir que la gamba de Mariscal s'ha convertit en un monument al consum de tapes a la ciutat encara que s'hi trobi una mica desubicat per la desaparició dels xiringuitos que ocupaven aquesta zona .
Gambrinus (1989), la gamba amb potes d'escamarlà que ens recorda el passat ple de xiringuitos al Moll de la Fusta. De fet, Gambrinus era el nom del local, ara desaparegut, coronat per aquesta simpàtica escultura que avui és un dels símbols de la transformació de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpcs del 92.
Cobi també té el seu espai a la ciutat. La mascota olímpica s'amaga en un racó discret del Parc del Port Olímpic, vestit amb faldilla a l'estil heroi "diví" de peplum italià i corrent sobre un illot envoltat d'animals marins al mig d'un estany amb un colorista fons de trencadís gaudinià sota l'aigua.
L'Estany del Cobi (1992). La mascota olímpica vestida com un heroi grec, en el més pur estil peplum.
Altres "mariscalades" que trobem pels carrers de Barcelona estan més vinculades amb el treball del seu estudi per al sector privat, podem citar per exemple els rètols de logotips com el del Zoo de Barcelona o el del restaurant Tragaluz. També la tanca de l'antiga fàbrica Damm o un original rellotge al qual se li escapen les hores, a les portes de les oficines de Winterthur, són obra de l'artista valencià.
Detall de la tanca dissenyada per Mariscal per a l'entrada principal de l'Antiga Fàbrica Damm.
Detall del mural al pòrtic d'entrada del centre comercial La Maquinista (2011). El mural de Mariscal, fet d'alumini, evoca, segons paraules del propi Mariscal, l'entramat de Barcelona creat per Ildefons Cerdà.
Aquest Rellotge (1994),realitzat en marbre i bronze, significativament situat a les portes d'una asseguradora, a l'Illa Diagonal, sembla una representació tan visual com literal de la locució llatina tempus fugit.
El ròtuls del
Zoo de Barcelona o del restaurant Tragaluz són exemples de treballs d'imatge coorporativa realitzats per Xavier Mariscal que podem trobar en diferents punts de la ciutat.
|
ESTUDIO MARISCAL. Web oficial de l'estudi on es mostren treballs significatius de Mariscal.
LA PUÑETERA CRISIS. Entrevista a Mariscal on explica com la crisi ha afectat la seva feina.
MARISCAL TORNA ALS SEUS INICIS. Exposició de Mariscal a la galeria EUDE el 2016.
FACEBOOK. Pàgina oficial de mariscal.
MARISCAL PORTRAITS. Vols que Mariscal faci el teu retrat?
|
