Si busqueu a Barcelona La meva bèstia interior de Jens Galschiøt tindreu que conformar-vos amb fer un exercici d'introspecció per trobar la vostra pròpia bèstia. L'escultura de l'artista danès,un exercici d'autocrítica sobre els nostres prejudicis, ja no es troba a l'espai públic barceloní.
A l'esquerra, foto © de
pere prlpz per a Wikimedia Commons amb data 13 de juliol del 2014 on veiem l'escultura, ja malmesa, My Inner Beast de Jens Galschiot, ubicada a la zona ajardinada just darrera de l'edifici d'Aigües de Barcelona (carrer del General Batet).
A la dreta, el mateix lloc fotografiat el passat 9 de juliol del 2016 ja sense la peça.
A la dreta, el mateix lloc fotografiat el passat 9 de juliol del 2016 ja sense la peça.
1. El projecte artístic My inner beast
A la tardor de 1993, un ésser antropomòrfic de formigó, d'una alçada aproximada de dos metres i un pes d'una tona, amb cap de porc i vestit amb un abric o gavardina que li arribava fins els peus va aparèixer quasi simultàneament, de forma anònima i sense avís previ, a 20 ciutats europees.
|
|
1993. Instal·lació sorpresa de La meva bèstia interior als Jardinets de Gràcia. Font: AIDOH (Art in Defense of Humanism). |
A Barcelona, l'escultura va aparèixer als Jardins de Salvador Espriu, just a la cruilla de passeig de Gràcia amb Diagonal. A la peanya, una inscripció advertia: "No li doneu de menjar". Paral·lelament, una carta dirigida a l'alcalde, autoritats i policia, així com notes de premsa explicaven el significat d'aquesta acció artística i demanaven un mínim de 15 dies de gràcia per l'escultura implantada sense permís. Aquests textes explicatius venien signats per "Cogito" (en llatí vol dir "yo penso"), alterego per l'ocasió de l'artista danès Jens Galschiøt.
Aquest happening, relitzat a nivell europeu, pretenia cridar l'atenció sobre la creixent intolerància i l'embrutiment a Europa, el creixent racisme, la xenofòbia i la persecució a les minories; remarcant que tots tenim una responsabilitat personal cap a aquestes tendències dins de nosaltres mateixos i dins dels altres. És a dir: tots tenim la nostra Bèstia Interior.
Aquest happening, relitzat a nivell europeu, pretenia cridar l'atenció sobre la creixent intolerància i l'embrutiment a Europa, el creixent racisme, la xenofòbia i la persecució a les minories; remarcant que tots tenim una responsabilitat personal cap a aquestes tendències dins de nosaltres mateixos i dins dels altres. És a dir: tots tenim la nostra Bèstia Interior.
2. En paraules de l'autor Jens Galschiøt:
|
|
Font: AIDOH (Art in Defense of Humanism).
|
"La bèstia interior simbolitza la tendència dins de nosaltres mateixos que creix sota pressió per fer-nos oblidar els principis més fonamentals (humans). Em temo que això està passant, veig aquestes tendències a Europa on els contrastos creixen de manera constant en les nostres societats: els privilegiats d'una banda, a l'Europa pròspera i, d'altra banda, els pobres, els desposseïts, els refugiats de guerra i els immigrants de diferents credos religiosos. La pregunta és quant de temps estem disposats a ignorar i tolerar aquest problema abans d'acabar construint un altre mur de Berlín, aquest cop envoltant l'Europa pròspera i pacífica, i si és així, ¿encara podem qualificar-nos com una nació democràtica que representa, els drets humans, l'ètica i els principis morals?"
"La meva idea era mostrar que és la nostra "bèstia interior" la que amenaça Europa en l'actualitat i no els pobres o els indigents. És una cosa dins nostre la que dóna raons per témer, i no els altres. És la "bèstia interior" la que debilita poc a poc les bases dels nostres valors ètics i enfosqueix el nostre reconeixement dels principis democràtics i humanistes en els quals es fonamenta la comunitat europea. I això ens implica a tots -si volem sostenir la nostra societat tal com és i dissipar completament el totalitarisme ".
I continua:" Com a artista, realment no tinc una resposta a aquest difícil problema, però sento una forta obligació per intervenir en el meu àmbit. He tractat, de forma visual, expressar la meva pròpia por a l'evolució d'Europa en aquests dies. Per això he dissenyat les escultures tan lletges, gairebé repulsives, però en una figura on podem reconèixer una mica de nosaltres mateixos. I vaig decidir fer que apareguessin del no res, igual que el racisme; de sobte, sense previ avís, en una plaça al centre de la ciutat on passegem diariament"
"La meva idea era mostrar que és la nostra "bèstia interior" la que amenaça Europa en l'actualitat i no els pobres o els indigents. És una cosa dins nostre la que dóna raons per témer, i no els altres. És la "bèstia interior" la que debilita poc a poc les bases dels nostres valors ètics i enfosqueix el nostre reconeixement dels principis democràtics i humanistes en els quals es fonamenta la comunitat europea. I això ens implica a tots -si volem sostenir la nostra societat tal com és i dissipar completament el totalitarisme ".
I continua:" Com a artista, realment no tinc una resposta a aquest difícil problema, però sento una forta obligació per intervenir en el meu àmbit. He tractat, de forma visual, expressar la meva pròpia por a l'evolució d'Europa en aquests dies. Per això he dissenyat les escultures tan lletges, gairebé repulsives, però en una figura on podem reconèixer una mica de nosaltres mateixos. I vaig decidir fer que apareguessin del no res, igual que el racisme; de sobte, sense previ avís, en una plaça al centre de la ciutat on passegem diariament"
3. A Barcelona ja no tenim bèstia interior
Sembla ser que, segons expliquen Jaume Fabre i Josep M. Huertas a la fitxa corresponent del Museu Virtual de l'Art Públic de l'Ajuntament de Barcelona, les intencions del escultor danès no van ser enteses per l'administració municipal i l'estatua va ser retirada del carrer i guardada al magatzem d'obres "excloses" de la via pública.
|
|
Aquesta foto, datada entre 2001 i 2003, ja mostra el grau de deteriorament de La meva bèstia interior, sense musell ni orelles però, però, mantenint el seu aspecte ferotge.
Foto: Universitat de Barcelona. Centre de Recerca Polis. Direcció Tècnica d'Urbanisme. Font: Museu Virtual de l'Art Públic de l'Ajuntament de Barcelona. |
Sortosament, el districte de les Corts va sol·licitar a la Comissió d'Escultures de l'Ajuntament alguna obra que pugués ser "interessant" i Teresa Perelló i Domingo, Regidora Presidenta del Consell Municipal del Districte de les Corts, comunicava per escrit a Jens Galschiøt l'acte d'inauguració de "la meva bèstia interior" amb motiu de la tradicional Festa Major de les Corts. Així, gairebé un any després de l'arribada de la bèstia, aquesta va ser plantada al costat del Parc Can Rigal, tocant la frontera amb L'Hospitalet i aquest cop sense placa (per tant sense advertència sobre la necessitat de no alimentar la bèstia).
Paradoxalment, una escultura que pretenia recordar-nos els perills de la nostra pròpia intransigència és arraconada on gairebé ningú pot veure-la. I, així, el treball de Jeans Galschiøt cau en un oblit que es tradueix, amés a més, en un deteriorament progressiu de la figura fins arribar a perdre les orelles i el musell fent-la, si és possible, encara més terrorífica.
L'actualitat més recent a Europa obligava a reivindicar de nou la feina de Galschiøt i les seves consideracions sobre la intolerància i racisme a la nostra comunitat. Ens vam acostar fins al lloc per treure unes fotos que il·lustressin aquesta entrada del bloc i, per sorpresa nostra, l'escultura havia desaparegut.
Volem creure que el deteriorament de l'escultura que, per les fotos publicades a la xarxa, ja semblava més una resta arqueològica que no un porc amb gavardina, va motivar a l'Ajuntament per retirar-la de l'espai públic. Preguntem a alguns veïns que passejaven per la zona i ens van comentar que ja feia entre tres mesos o un any (segons les versions) que "s'havien portat l'home amb cap de porc".
Si us plau, enteneu la nostra frustració. En un dia infernalment calorós, vam creuar tota la ciutat fins arribar als seus límits per trobar només un espai buit. L'escultura no hi era però us assegurem que la frustració va fer sortir la nostra pròpia bèstia interior (no entrarem en descripcions).
Paradoxalment, una escultura que pretenia recordar-nos els perills de la nostra pròpia intransigència és arraconada on gairebé ningú pot veure-la. I, així, el treball de Jeans Galschiøt cau en un oblit que es tradueix, amés a més, en un deteriorament progressiu de la figura fins arribar a perdre les orelles i el musell fent-la, si és possible, encara més terrorífica.
L'actualitat més recent a Europa obligava a reivindicar de nou la feina de Galschiøt i les seves consideracions sobre la intolerància i racisme a la nostra comunitat. Ens vam acostar fins al lloc per treure unes fotos que il·lustressin aquesta entrada del bloc i, per sorpresa nostra, l'escultura havia desaparegut.
Volem creure que el deteriorament de l'escultura que, per les fotos publicades a la xarxa, ja semblava més una resta arqueològica que no un porc amb gavardina, va motivar a l'Ajuntament per retirar-la de l'espai públic. Preguntem a alguns veïns que passejaven per la zona i ens van comentar que ja feia entre tres mesos o un any (segons les versions) que "s'havien portat l'home amb cap de porc".
Si us plau, enteneu la nostra frustració. En un dia infernalment calorós, vam creuar tota la ciutat fins arribar als seus límits per trobar només un espai buit. L'escultura no hi era però us assegurem que la frustració va fer sortir la nostra pròpia bèstia interior (no entrarem en descripcions).
|
ARTISTA: Jens Galschiøt (Frederikssund, 1954) TÍTOL: My Inner Beast. DATA D'INAUGURACIÓ: 1993 LOCALITZACIÓ: DESAPAREGUDA. WEB DE L'ARTISTA: 
galschiot.com
|
|
WEB OFICIAL DE JENS GALSCHIØT. Web de l'artista danès amb refèrencies il·lustrades dels seus treballs.
GALSCHIØT GALLERY. Web de l'estudi/museu de l'artista danès.
FACEBOOK PÀGINA OFICIAL de Jens Galschiøt.
MY INNER BEAST. Informacions sobre el projecte My Inner beast, conceptes, fotografies, documents, articles, dossiers de premsa i un llarg etcètera.
LA MEVA BÈSTIA INTERIOR. Fitxa del catàleg virtual d'Art públic de l'Ajuntament de Barcelona.
|
