Pages - Menu

El Mural del Còmic a Barcelona

Sota el títol genèric de Mural del còmic, trobem aquesta obra de Daniel Torres que decora i dignifica l'anodina façana del magatzem que Norma Editorial té a Poblenou i que, fins avui, és l'única representació artística que el món del còmic té als carrers de Barcelona.



El valencià Daniel Torres, reconegut il·lustrador i dibuixant d'històries (molt més que historietes), és un dels màxims representants al nostre país de la denominada línia clara en el còmic per a adults, un grafisme hereu de l'estil franc-belga especialment representat pel Tintín d'Hergé. El seu èxit com a dibuixant i narrador va arribar a través de les pàgines de la revista Cairo editada per Norma Editorial en la dècada dels 80, els anys del boom del còmic adult a Espanya, amb treballs com el relat retrofuturista Opium o la saga d'aventures fantàstiques de Roco Vargas.



ARTISTA: Daniel Torres (Teresa de Cofrents, València; 1958)
TÍTOL: Mural del Còmic.
DATA D'INAUGURACIÓ: 2011
LOCALITZACIÓ:   Carrer de Fluvià, 89.
COM ARRIBAR: TRAMVIA T4 - BUS: 7, V27
OBRA DE L'ARTISTA PUBLICADA A NORMA EDITORIAL: Daniel Torres a normaeditorial.com



TROBAREU A PROP:

A Ramon Calsina (2001),
de Jaume Cases.
Pilila (2014), mural de
l'artista Escif.
A Gandhi (1967), d'Adolfo Pérez Esquivel.




TAMBÉ US POT INTERESSAR:

Ja que esteu aquí, podeu acostar-vos a l'illa que formen les carrers Agricultura, Pallars, Veneçuela i Josep Pla per contemplar els últims treballs que diferents artistes han realitzat en aquests murs alliberats per a la realització de murals i altres formes d'art urbà.





La insuficient representació del còmic autòcton
als espais públics de Barcelona.

Aquest mural és l'única representació a l'espai públic de Barcelona que ret homenatge obertament a l'art del còmic i, en qualsevol cas, aquesta aïllada mostra posa en evidència l'absurda desconsideració i falta de reconeixement públic que pateix el sector de la vinyeta en l'àmbit cultural i la gran distància que ens separa amb països com França o Bèlgica.

No s'entén que el promès Museu del Còmic i la il·lustració de Catalunya estigui encara en espera. Només podem justificar aquesta mancança perquè suposem que l'administració cultural, en abstracte, mai ha tingut interès pel còmic en general i, per tant, tampoc ha tingut mai infantesa.

Com ens agradaria veure un cotxe amb la família Ulisses de Benejam escapant de la ciutat per la Meridiana, poder admirar alguna mostra de la singular obra del barceloní Josep Coll i Coll pintada en una paret o recordar com tota una generació se sorprenia amb els invents del professor Franz de Copenhaguen. Seria una bonica manera d'explicar a les noves generacions perquè alguns encara al còmic li diuen "tebeo", TBO.

Ens preguntem perquè a Vallcarca no existeix un mural de 13, Rue del Percebe de Francisco Ibáñez que, d'una banda, serveixi per recordar l'activitat a la zona de l'Editorial Bruguera en els seus anys daurats i, per un altre, serveixi també per purgar (no serà per falta de mitgeres) els pecats urbanístics que en aquest barri s'han comès. No entenem perquè encara Francisco Ibáñez o els seus Mortadel·lo i Filemó no tenen una escultura amb els peus al terra als voltants de Bach de Roda amb Gran Via, on tants anys va viure el dibuixant o perquè el Tío Vázquez de Manuel Vázquez no apareix representat al costat de la porta de qualsevol sucursal bancària disposat per demanar un préstec i, posats, ja estem trigant a homenatjar al guionista, recentment mort, Victor Mora amb una paret dedicada al Capitán Trueno.

I si no volem oblidar l'esperit transgressor dels 80, perquè no trobem el Makoki de Miguel Gallardo, el Peter Punk de Max o l'Anarcoma de Nazario pels carrers del Raval o de Ciutat Vella?

Ens deixem en el tinter molts noms de dibuixants significatius però, enteneu-nos, tampoc és necessari convertir Barcelona en una altra Brussel·les on desenes de parets s'han convertit en un reclam cultural i turístic que recorda als artistes del còmic belga. No obstant això, tenim a Barcelona un Saló del Còmic que, per afavorir la seva projecció, bé mereix, entre altres coses, el suport d'unes bones parets a la ciutat que ens recordin i reivindiquin la justa importància cultural i artística d'una suposada indústria del còmic.




 FICOMIC: Pàgina oficial dels Salons del Còmic i el Manga
 TEBEOSFERA: Lloc integral sobre historieta i cultura popular gràfica
 SOBRE EL CÒMIC PER ADULTS I LA LÍNIA CLARA
 EL PAÍS: "Manifiesto contra una exposición sobre Tintín y Hergé"
 INSTITUTO CERVANTES: Bibliografía del cómic español e hispanoamericano.
 NORMA EDITORIAL
 LA HISTÒRIA EN ELS CÒMICS