Pages - Menu

Contestaris

Contestaris
Contestaris
Contestaris
Contestaris
Contestaris
Contestaris
Touch Slideshow

S'ha criticat a l'art contestari la seva paradoxal, en general, estètica reaccionària i simplista que recorre a simbologies estereotipades per establir certs missatges crítics amb la societat des d'una suposada autoritat moral. En realitat, el missatge il·lustrat contestari a les parets està més supeditat a una necessitat d'urgència i, en molts casos, a una execució clandestina que a una vocació artística. Per aquest motiu, és lògic que la il·lustració sigui bàsicament un reclam cridaner, més o menys encertat, per atreure l'atenció del vianant sobre el missatge.

El cas és que en els diferents barris de la ciutat trobem infinitat d'il·lustracions i grafismes que posen de manifest les tensions que certs grups socials, més o menys nombrosos, viuen o pateixen a Barcelona. Volem deixar en aquesta entrada constància d'aquestes expressions reivindicatives que trobem estampades en les parets de forma invasiva i, algunes, repetides arreu de la ciutat fins arribar a un irritant avorriment però que, en qualsevol cas, poden incitar a reflexionar sobre certs aspectes sensibles que poden afectar als nostres conciutadans i a nosaltres mateixos.


2018. "Sinpapeles".
El poder d'una paraula.

"Sin papeles" és una expressió que s'utilitza a Espanya per fer referència a un 'emigrant que no té permís per residir i treballar legalment en un país'. La nova Ortografia de la llengua espanyola admet l'escriptura en una sola paraula per convertir-la en substantiu però, això sí, escrivint-la amb m abans de p: "simpapeles".

Aquesta anecdòtica llicència ortogràfica no impedeix que la paraula, escrita amb cal·ligrafia amable sobre moltes parets repartides per tota la ciutat, aconsegueixi remoure consciències i deixar palesa la problemàtica social que viuen les més de 20.000 persones migrants o en situació irregular a Barcelona. Així, "sinpapeles" ens enfronta al rebuig i el recel que, injustificadament, desperta l'estranger entre moltes persones i esdevé exemple de com una simple paraula escrita, sense més artificis, envaint l'espai públic pot convertir-se en tot un símbol.





2018. A Vallcarca continuen sense estimar a Núñez.



2018. Màsters a l'Univers.

Al març del 2018, Eldiario.es publica una informació segons la qual Cristina Cifuentes va obtenir un títol de màster atorgat per la Universitat Rey Juan Carlos amb notes falsificades.

No és fins a un mes més tard que la presidenta de la Comunitat de Madrid dimitirà del seu càrrec, no per aquest motiu sinó per un vídeo que surt a llum pública en què se la veu robant unes cremes facials en un supermercat. Llegiu la cronologia dels fets.

Sembla lògic que el muralista utilitzi un estil caricaturesc per recordar-nos aquest sainet al que només falta posar música i alguna cançó.





2018. "Ayotzinapa", 43 desaparicions sense resoldre.




La Casa Tarragó del carrer Urgell, primer edifici construït a l'Eixample d'Ildefons Cerdà i coneguda popularment com La Carboneria, va estar ocupada del 2008 fins al 2014 i encara avui conserva el gegantí graffiti que va popularitzar la façana entre els vianants.

Murals en Cases Okupades.



2017-2018. Espanyolitzar
grafiteant a la contra.

Tal com ens explica Newton, en exercir una força sobre un objecte, aquest exerceix una força d'igual magnitud i direcció però en sentit oposat. Podríem dir que aquest principi d'acció i reacció ha quedat reflectit en els carrers de Barcelona a propòsit del tema de l'independentisme i, així, gairebé de sobte, van començar a aparèixer banderes espanyoles als balcons de la ciutat, amb més o menys profusió segons el barri, en un competitiu enfrontament veïnal per veure qui era més espanyol o més català. Aquesta necessitat reactiva de fer patent l'espanyolitat es va materialitzar en una manifestació convocada per al 8 d'octubre del 2017 per la plataforma "unionista" Societat Civil Catalana i secundada pels partits Ciutadans i PP.





2017 - 2018. Empresonament de polítics i representants independentistes



2017. Actuació policial de
l'1 d'octubre.

Sense cap dubte, les principals, per nombroses, manifestacions grafiteres durant l'any 2017 van fer referència al tema del referèndum sobre la independència de Catalunya que va culminar l'1 d'octubre.

La difusió internacional d'imatges i vídeos de les actuacions policials en alguns col·legis electorals va escandalitzar a mig món per la inusitada violència practicada contra uns votants / manifestants que pacíficament reclamaven el seu dret al vot en aquell referèndum que, prèviament, havia estat declarat il·legal pel govern espanyol.





2017. Quatre anys des de la mort de Juan Andrés Benítez.



2017. Uns nassos de pallasso.

És curiós observar com canvia el significat de portar un nas vermell de pallasso en funció de si tu mateix t'has col·locat el nas postís o t'ho ha posat una altra persona sense demanar-te permís.

El 2013 la gent es posava el nas donant suport a Pallassos Sense Fronteres en el marc de la campanya "échale narices". El mateix any vam veure la foto del Papa amb un nas vermell com a mostra de suport a les entitats que procuren l'entreteniment dels nens malalts de càncer. Més recentment, es va popularitzar la imatge del regidor d'ERC que es va posar un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil que custodiava la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat durant els registres del 20 de setembre per tal d'impedir la celebració del referèndum de l'1-O.

Aquests nassos solidaris que reivindiquen la distensió que produeix un somriure davant l'adversitat res tenen a veure amb el nas que t'estampa un tercer per ridiculitzar la teva persona titllant-te de poc seriós i propens a fer riure als altres amb les teves ocurrències o els teus actes ridículs. Veieu alguns exemples adients per a aquest exemple.





2017. Operació biquini: No es pot pas matar tot el que és gras!

Una societat fonamentada en el consum sempre procurarà construir un sentit estètic estereotipat i el més homogeni possible per procurar un màxim de vendes que rendibilitzi la fabricació en cadena. El flux de missatges destinats per a la consecució d'aquest objectiu, els inputs que rebem des dels mitjans de comunicació, més o menys publicitaris, construeixen tot un univers idealitzat que sublima aquest valor estètic homogeneïtzant fins convertir-lo en una eina imprescindible per aconseguir l'èxit o, com a mínim, evitar la marginació social.

El discurs que ens arriba per aquesta finalitat s'omple de paraules fetitxe com amor, llibertad, salut, bellesa que es contextualitzen sempre en un entorn d'èxit social, familiar o personal quan no simplement sexual.





2017. Pedro Álvarez. Un assassinat de 1992 encara sense judici





2017. Feminisme combatiu a Vallcarca



2015. Manters.

Passejant pel centre de la ciutat trobem aquest wheatpaste que ens mostra la imatge d'un manter fugint amb un fardell ple de mercaderia.

Diferents notícies respecte aquest col·lectiu exemplificaven la complexa problemàtica social viscuda per aquests treballadors migrants "sense papers". La imatge que veiem en aquesta paret ens mostra una escena habitual a les zones on aquestes persones comercien sense llicència entrant en conflicte amb els comerços de les proximitats i sent perseguides per la Guàrdia Urbana amb la qual s'han produït enfrontaments en diferents ocasions.

A finals del 2015 es presentava el primer sindicat de manters amb el que es pretenia reivindicar els drets dels ambulants il·legals i crear una plataforma per a la interlocució directa amb les administracions, sobretot amb l'Ajuntament.





2009. El tauró financer del Carmel