Als carrers de moltes ciutats trobem escultures que busquen premeditadament la proximitat amb el ciutadà. Són estàtues d'estil figuratiu realitzades a escala més o menys natural, sense pedestal que les distanciï del vianant. Acostumen a ser retrats afables de personatges reconeguts que per la seva idiosincràsia bé mereixen compartir i participar de la vida al barri on ocupen l'espai. Són figures amb les quals habitualment pots veure a algú fent-se un selfie i que, en molts casos, es converteixen en símbol representatiu del lloc en què es troben situats.
Barcelona no és una ciutat com, per exemple, Budapest en què aquest tipus de figures proliferen per tot arreu convertint-se en al·licient per abandonar el centre de la ciutat i descobrir altres barris, però també trobem a la Ciutat Comtal unes quantes d'aquestes escultures i comprovem que algunes d'elles han aconseguit realment guanyar el reconeixement i estima dels seus veïns.
Així, el sr. Rovira com altres avis, assegut en un banc de la plaça que porta el seu nom, contempla relaxadament l'esdevenir de la Vila de Gràcia. Pau Farinetes ens convida a un glop mentre conversem a la plaça Comas de Les Corts. Antoni Gaudí practica un soliloqui mentre fa de porter al Portal Miralles de Sarrià, literalment a un pas de Pedralbes.
Així, el sr. Rovira com altres avis, assegut en un banc de la plaça que porta el seu nom, contempla relaxadament l'esdevenir de la Vila de Gràcia. Pau Farinetes ens convida a un glop mentre conversem a la plaça Comas de Les Corts. Antoni Gaudí practica un soliloqui mentre fa de porter al Portal Miralles de Sarrià, literalment a un pas de Pedralbes.
El senyor Rovira
Escultor: Joaquim Camps.
Títol de l'obra: A Rovira i Trias.
Data: 1990.
Localització: Plaça Rovira i Trias.
Com arribar: METRO L IV: Joanich - BUS: 39
Links d'interès:
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Antoni Rovira i Trias a la Viquipèdia.Anotacions: Tot i que el sr. Rovira porta assegut en aquest banc de la plaça amb el seu mateix nom només des de 1990, per als veïns de Gràcia sembla que sigui un veí més de tota la vida. D'aquestes escultures amb els peus a terra, probablement és la del sr. Rovira la que més ha aconseguit integrar-se en la vida quotidiana del barri, pot ser perquè deixa un espai en el seu seient per compartir amb nens i adults sense distinció, de fet és habitual entre els que viuen a les proximitats de la plaça citar-se en aquest banc com a punt de trobada inicial.
Antoni Rovira i Trias, regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona va guanyar el 1859 el concurs convocat per l'Ajuntament per urbanitzar l'Eixample de Barcelona tot i que, finalment, es va aplicar el Pla Cerdà que va ser imposat per l'estat espanyol amb una forta polèmica en aquella època. Podem veure el planell del projecte del senyor Rovira en una placa gravada que és a terra just davant seu i en la qual llegim en francès una frase de l'arquitecte Léonce Reynaud: "la traça d'una ciutat és obra del temps més que de l'arquitecte"; una frase que Rovira va utilitzar com a lema del seu projecte.
Entre els seus treballs com a arquitecte podem citar la urbanització de la plaça on ara està assegut o el Campanar de Gràcia, la torre rellotge que trobem a la Plaça de la Vila de Gràcia. També són coneguts els Mercats amb estructura de ferro de Sant Antoni, Hostafrancs i el de la Concepció.
Pau Farinetes
Escultor: Desconegut.
Reproducció en bronze: Nicolau Ortiz
Títol de l'obra: Pau Farinetes.
Data: Original de mitjans del segle XIX. Reproducció actual en bronze de 1989.
Localització: Plaça de Comas.
Com arribar: METRO L III: Les Corts - BUS: 6, 7, 33, 34
Links d'interès:
En Pau Farinetes es converteix en Paula.
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Anotacions: No tenim una certesa absoluta sobre la identitat exacta d'aquest personatge. Pel que sembla, en enfront de l'entrada de l'antic mas Can Farinetes, que estava molt a prop d'on es troba actualment l'escultura, hi havia una figura de ceràmica com la que avui veiem a la plaça de Comas. Uns diuen que la figura és un retrat del propietari del mas, Pau Piera, i altres comenten que l'anònim escultor original es va inspirar en un pagès que anava a beure aigua habitualment a una font propera i que la cara representava a Jaume Esteve, regidor del últim consistori de Les Corts, que treballava com a jardiner a la masia Sòl de Baix.
Corren diferent llegendes sobre l'escultura i una d'elles explica que, en una ocasió, uns lladres van confondre durant la nit la silueta de la figura davant de Can Farinetes i, creient-se descoberts, li van disparar mutilant un dels seus dits.
Després enderrocar Can Farinetes el 1958 per a la construcció d'habitatges, l'escultura va acabar sent cedida a l'Ajuntament que la va mantenir guardada, sembla ser, per excés de catalanitat (eren mals temps per portar barretina).
Finalment, amb la democràcia, gràcies al Patronat "Pau Farinetes", la Caixa i l'Ajuntament es va recuperar la figura que van transformar en una estàtua de bronze realitzada per l'escultor Nicolau Ortiz i, a l'octubre de 1989, s'inaugurava la implantació de Pau Farinetes a la plaça de l'Ajuntament de Les Corts amb motiu de la celebració de la Festa Major.
Antoni Gaudí
Escultor: Joaquim Camps.
Títol de l'obra: A Antoni Gaudí.
Data: 1999.
Localització: Passeig de Manuel Girona, 57.
Com arribar: METRO L III: Maria Cristina - BUS: 6, 34, 66, 70 H6, V3
Links d'interès:
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Portal Miralles.
Anotacions: No insistirem aquí sobre la figura d'Antoni Gaudí. Recordarem només que aquesta figura de mida natural col·locada al Portal Miralles, inaugurada el novembre de 1999, va ser prèviament beneïda per mossèn Lluís Bonet davant del temple de la Sagrada Família com a símbol de la vinculació de l'arquitecte amb l'Església.
Crida l'atenció l'actitud argumentativa que Joaquim Camps ha donat a la seva escultura. No sabem si la intenció és al·ludir al necessari poder de convicció que tot artista d'avantguarda ha de tenir davant els seus promotors o simplement mostrar un Gaudí conversador que ens alliçona sobre el seu treball in situ.
Buscant l'ombra dels parcs trobem altres personatges. Un nen corre mentre intenta fer girar el cèrcol a l'entrada del Parc del Guinardó. Ghandi ens saluda cordialment en un parc del Poblenou fent el gest nàmaste originari de l'Índia. Com un esperit, una estilitzada dona passeja sense destí pel Parc del Poeta Eduard Marquina a Sant Gervasi. I al parc de La Sagrada Família, una mica amagat entre les plantes, un nen d'aspecte aventurer, dret i amb les mans a les butxaques sembla estar planejant una entremaliadura.
El nen de l'aro
Escultor: Joaquim Ros i Bofarull.
Títol de l'obra: Nen del cèrcol, Nen de la rutlla o Nen de l'aro.
Data: 1961.
Localització: Plaça del Nen de la Rutlla.
Com arribar: BUS: 39, 55, D40
Links d'interès:
Joaquim Ros i Bofarull a raco.cat
Joaquim Ros i Bofarull a la Viquipèdia
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Anotacions: De les escultures que apuntem en aquesta entrada, aquesta és l'única que reprodueix una escena costumista i, a més, podríem dir que amb valor afegit d'antropologia sociocultural. Aquest nen practicant el joc del cèrcol ens remet a principis del segle XX quan molts nens com ell jugaven a córrer mantenint el cèrcol en equilibri mentre era impulsat amb una llarga vara de ferro.
Dinàmica i estilitzada, equilibrada en els seus volums i espais buits, afable en els seus trets infantils, la figura va ser ràpidament adoptada pels veïns del Guinardó que des de 1961 veuen jugar a aquest infant al centre de la Plaça del Nen de la rutlla mentre mira com els cotxes avancen per l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat.
En Míliu
Escultor: Àngel Tarrach.
Títol de l'obra: En Míliul.
Data: 1937.
Localització: Plaça de la Sagrada Familia.
Com arribar: METRO L II i V: Sagrada Familia - BUS: 33, 34, 50, 51, H10
Links d'interès:
Museu Virtual Àngel Tarrach.
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Breu audio on Míliu es presenta.
Un altre petit audio.
Toresky per Juan Perucho. Article de 1964.
Toresky per Lluís Permanyer. Article de 1999.
Anotacions: En Míliu és un personatge de ficció radiofònica que representa un nen d'uns dotze anys. Va debutar l'any 1927 de la mà del seu creador, el locutor, ventríloc i transformista Josep Torres Vilalta, més conegut com a Toresky.
Al seu programa de Ràdio Barcelona, Toresky mantenia divertides converses amb en Míliu i junts feien sonores campanyes de beneficència que van merèixer el reconeixement i estima del públic. L'any 36, Ràdio Barcelona va encarregar a l'escultor Àngel Tarrach una escultura de bronze dedicada a Míliu que va ser finançada gràcies a la contribució d'uns 1.500 oients. L'escultura, amagada en un magatzem durant la guerra, va ser col·locada el 1961 als Jardins de la plaça de la Sagrada Família. En Míliu ha arrelat tant al barri que fins i tot l'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família amb la iniciativa de la Colla Gegantera i Grallera van fer construir l'any 2009 el Gegantó Míliu en homenatge a aquest personatge.
Gandhi
Escultor: Adolfo Pérez Esquivel.
Títol de l'obra: A Gandhi.
Data: Original de 1967, bronze de 1999.
Localització: Parc Jardins de Ghandi.
Com arribar: METRO L IV: Poblenou BUS: V27, V31
Links d'interès:
Fitxa Art Públic Ajuntament de Barcelona.
Descobriu l'obra d'Adolfo Pérez Esquivel.
Recordem el terme satyagraha de Ganhdi.
Anotacions: Poques figures en la història generen tant sentiment d'adhesió com Mahatma Gandhi i el seu pensament precursor de la no-violència. Exposada a ran de terra, aquesta escultura figurativa ens acosta al pensador i polític en aquesta plaça de Poblenou, un espai idoni per a la meditació tranquil·la i relaxada.
Aquesta escultura és obra d'Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau no massa conegut per la seva faceta com a escultor. L'artista va donar la peça a la ciutat de Barcelona. La figura presenta a Gandhi fent la salutació hindú, nàmaste, ajuntant les palmes d'ambdues mans obertes, un gest que, simbòlicament, elimina les diferències amb la persona que es saluda per poder connectar amb ella.
La ben plantada
Escultor: Eloïsa Cerdan.
Títol de l'obra: La ben plantada.
Data: 1961.
Localització: Turó Parc.
Com arribar: Tramvies T1, T2, T3: - BUS: 6, 7, 33, 34, V11.
Links d'interès:
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Anotacions: Estilitzada, de bellesa adolescent però serena, La ben plantada sembla passejar lentament, erràtica, pels jardins del Turó Parc vorejant l'estany de nenúfars. De front, ens sembla una figura hieràtica amb certa actitud expectant però, a mesura que ens desplacem per descobrir el seu perfil, comprovem com el vent mou el seu vestit cenyit al cos i els seus cabells. La ben plantada deambula sense flexionar les cames ni balancejar els braços, lleugera, com si es tractés d'un esperit errant. De fet, les seves esquenes, obertes com una bretxa, ens descobreixen el seu contingut immaterial i és que La ben plantada és la representació corpòria d'un ideal, l'Etern femení.
Santiago Udina, regidor de Barcelona entre 1956 i 1961, va descobrir l'escultura en una exposició de l'artista Eloïsa Cerdán i li va semblar la representació perfecta de la Teresa, La ben plantada d'Eugeni d'Ors. Esculpida una còpia a escala natural, l'escultura es va inaugurar el 1961 als Jardins del poeta Eduardo Marquina amb motiu de la "Fiesta del Libro" de 1961.
Als Jardins de Joan Brossa ens sembla passejar per un reduït mostrari de l'star system català dels 60. Trobem representacions de Charles Chaplin i Joaquim Blume a més de dues figures més "amb els peus a terra" però que, paradoxalment, veuen frustrada la proximitat amb el ciutadà per la distància que marca la muntanya de Montjuïc.
Carmen Amaya
Escultor: Josep Cañas.
Títol de l'obra: A Carmen Amaya.
Data: 1966.
Localització: Jardins de Joan Brossa.
Com arribar: Funicular de Montjuïc - BUS: 55, 150.
Links d'interès:
Bloc de la Fundació Josep Cañas sobre l'artista.
Carmen Amaya al programa "Imprescindibles".
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Carmen Amaya, filla del Somorrostro.
Anotacions: Com en una instantània, Josep Cañas intenta capturar l'energia de la més emblemàtica ballarina gitana de tots els temps. Carmen Amaya, "la capitana", ha estat descrita pels entesos del flamenc com un volcà animat per un foc misteriós; el seu ball, intuïtiu i salvatge, va marcar un nou estil ple de la passió i el talent imprescindibles per desmarcar el flamenc del simple folklore i convertir-lo en art indiscutible.
Però la figura de Carmen Amaya també ens remet a la Barcelona dels anys 20 i més concretament al Somorrostro, el precari barri de barraques al costat del mar (més o menys des d'on es troba l'actual Hospital del Mar fins a la riera del Bogatell), significativament poblat per famílies gitanes, que va veure néixer a la "bailaora" i com aquesta feia els seus primers passos al ritme de les onades.
L'escultura, la figura de Carmen Amaya, ens recorda també quant apreciat va ser el flamenc en una Barcelona on cafès, restaurants i sales especialitzades van proliferar durant aquells anys a barris com el Barri Xino i el Paral·lel. Catalunya té una llarga tradició flamenca que arriba fins als nostres dies com demostra l'èxit d'artistes catalans com Ginesa Ortega, Mayte Martín, Duquende, Miguel Poveda i tants altres destacables.
Reflectir aquesta realitat catalana, representada aquí per la figura de Carmen Amaya, ens sembla fonamental en aquests temps en què és tan necessari diferenciar entre integració social i integrisme radical. En aquest sentit, l'emplaçament de l'escultura ens sembla inapropiat i discriminatori, sobretot tenint en compte que la figura representa l'única dona, gitana i catalana, que ha estat portada de The Times o de la revista Life.
Charlie Rivel
Escultor: Joaquim Ros i Sabaté.
Títol de l'obra: El Pallasso.
Data: 1972.
Localització: Jardins de Joan Brossa.
Com arribar: Funicular de Montjuïc - BUS: 55, 150.
Links d'interès:
Documental Charlie Rivel, de l'home a la llegenda .
Fitxa Art Public Ajuntament de Barcelona.
Anotacions: L'escultor Joaquim Ros i Sabaté, fill del també escultor Joaquim Ros i Bofarull (veieu El nen del cèrcol en aquesta mateixa entrada), reprodueix aquí un moment molt significatiu d'un dels espectacles de l'internacionalment reconegut pallasso Charlie Rivel, una figura que va canviar radicalment el concepte de clown amb la seva interpretació en els escenaris. El sentit estètic, el ritme pausat, l'absència de paraules per a major sublimació del gest, les històries naïf plenes de gran sensibilitat, la translació del sentiment infantil a un cos adult, tot va ser combinat per Charlie Rivel per construir un discurs poètic sobre l'escenari. En la nostra memòria quedarà per sempre el plor entretallat del pallasso.
La ciutat de Barcelona li va dedicar aquesta escultura que va ser inaugurada el 1972 pel mateix Charlie Rivel poques setmanes després de la mort de la seva dona.
